Treball i contemplació

L'art de ser contemplatius enmig del món unint les mans i el cor en Déu

Tradicionalment s'havia pensat que la contemplació era una activitat exclusiva d'aquells que es retiraven del brogit del món darrere dels murs d'un monestir. Tanmateix, per a un cristià corrent, el carrer, l'oficina, el taller la llar són els veritables llocs de trobada amb el Senyor. Unir el treball i la contemplació significa no dividir la nostra vida en compartiments estancs, sinó aconseguir que la mateixa tasca professional esdevingui el vehicle de la nostra oració. No es tracta de deixar de treballar per pensar en Déu, sinó de treballar de tal manera que la nostra acció manifesti la Seva presència, convertint-nos en contemplatius enmig del món, amb els peus fers a terra i la ment fixada constantment en el Cel.

Algunes Idees Clau

• La unitat de vida (L'antídot de la doble personalitat): El cristià no pot viure una mena de "esquizofrènia espiritual", sent piatós durant els moments d'església i comportant-se com un pagà egoista a la feina. El treball i la contemplació es fonen quan entenem que qualsevol activitat noble —des de signar un contracte fins a escombrar un terra— és matèria de santedat si es realitza sota la mirada amorosa del Pare.
• El taller de Natzaret com a escola de contemplació: Jesús ens va ensenyar que la feina ordinària té un valor diví. Durant els seus trenta anys de vida oculta a Galilea, el Senyor no va realitzar grans miracles públics; simplement treballava la fusta amb perfecció. Cada cop de martell i cada ús de la serra eren oració pura i contemplació silenciosa amb el Pare, obrint un camí per a tots nosaltres.
• Les jaculatòries i els records de presència de Déu: Mantenir l'esperit contemplatiu durant la jornada laboral demana petits punts de suport. Un crucifix discret a la taula, mirar el rellotge a una hora fixa per dir una frase d'amor o oferir una tasca feixuga per una intenció concreta són canals que connecten la nostra ment amb el Senyor enmig de les reunions, les lliçons o els informes.
• El valor de la feina ben feta com a lloança: La contemplació no és un refugi per a la mandra o el sentimentalisme buit. Un treball desendreçat o negligent no es pot oferir a Déu. El primer requisit per a la contemplació en el treball és la professionalitat: fer les coses amb ordre, puntualitat i competència tècnica. L'esforç per acabar bé els detalls és la litúrgia que sagramenta la jornada.
• L'amistat professional com a fruit de la interioritat: Quan es treballa de cara a Déu, la relació amb els companys i clients canvia radicalment. Ja no es veuen com a rivals o mitjans per aconseguir un objectiu, sinó com a ànimes estimades pel Senyor. La vida de contemplació es tradueix en una caritat visible, en un somriure transparent, en la capacitat d'escoltar i la disposició constant de servir sense buscar el reconeixement.

Proposta pràctica: "El Diàleg enmig de la Feina"

Aquesta setmana unirem les nostres mans i el nostre esperit, aprenent a mantenir viva la flama de la contemplació mentre realitzem les nostres tasques habituals amb aquest triple entrenament: